TORNA AL BLOG

Tothom més a prop de la presó


02.07.2015

CATEGORIA: Penal Privació de llibertat


El dimecres 1 de juliol va entrar en vigor la controvertida reforma del Codi Penal. Aquesta reforma, la més important de la llei des de l’entrada en vigor del codi actual, introdueix grans canvis, perquè fa susceptibles d’entrar a la presó persones i grups socials que fins ara se’n sentien molt lluny.

Per què la presó pot afectar tothom?

Pot passar i, amb la reforma present, aquesta és la novetat. Perquè habitualment no ha estat així. Hi ha hagut èpoques en què determinats col·lectius es van veure afectats per la repressió política, però des de l’anomenada Transició i l’amnistia, i amb terribles excepcions, la presó ha tornat a ser el que sempre ha estat: no tan sols el lloc dels pocs grans criminals que omplen planes, sinó majoritàriament el lloc de compliment de la condemna dels pobres i de tota aquella gent que no s’han ajustat al paper que els tocava: el de proletariat obedient. Precisament per aquesta raó, poques veus s’han alçat en pro dels drets de les persones preses, perquè poques veus -de les que se senten i de les que compten socialment- han patit de prop la condemna.

Però els anys de la crisi econòmica han modificat les relacions de forces i el panorama social. Ens estem acostant cada cop més a una polarització de la societat. I aquí és quan el poder deixa de mostrar-nos la cara amable. Aquí és quan aquells que durant aquests anys van oblidar que s’estaven construint macropresons, que van oblidar que a Catalunya tenim una de les ràtios més altes de presos d’Europa -malgrat que la delinqüència és menor-, que van oblidar que les presons són plenes de pobres i malalts i que van reclamar que s’allunyessin dels nuclis urbans al mateix temps que les depuradores, es veuen i es troben no tan allunyats d’aquella miserable realitat que no volien veure.

Tornant a la reforma de la llei, i al marge dels grans temes que planteja, com ara la presó permanent revisable, trobem altres importants modificacions que, a més d’afectar els exclosos -grans destinataris habituals de les normes penals-, poden afectar també nous grups socials. Es tracta de modificacions relacionades amb les noves definicions d’autoritat i d’alteració de l’ordre públic. El nou tipus penal, que inclou la difusió de missatges que incitin a la comissió d’alguns d’aquests delictes, pot acabar configurant el que en definitiva es pretén: la criminalització de la protesta. Ara bé, no manifestar-se tampoc et deixa fora de la duresa del nou codi. Mitjançant la conversió de faltes en delictes, el legislador pensa a castigar més durament unes quantes conductes que ja tenen penes molt elevades. Són situacions en què moltes persones ens podem trobar: una discussió de trànsit, o en un bar de copes, o amb el veí, poden acabar deixant-nos amb una condemna i amb antecedents penals. En tot cas, aneu amb compte si no esteu d’acord o senzillament qüestioneu les ordres d’una autoritat. Indignar-se, a partir de l’1 de juliol, podrà ser considerat delicte o, si no ens jutgen, ens arribarà la multa -de més quantia- directament per Hisenda, com les de velocitat o aparcament.

Alhora, un dels problemes més greus que veiem les penalistes és la punibilitat més alta del codi, la introducció de la “perillositat” com a element arbitrari i de sospita de determinats col·lectius, que s’acaba arrodonint amb les modificacions en l’àmbit de l’execució penal.

Per qui no ho sàpiga, l’execució penal és el moment en què es determinen les condicions del compliment de la pena, o les possibles mesures alternatives a la presó. També parlem d’execució quan parlem de dret penitenciari, és a dir, del que regula la vida de les persones tancades a la presó. És el moment del procés en què, davant la duresa i l’objectivitat de la condemna imposada, la llei obre una escletxa per valorar -abans o després de complir la pitjor condemna a què ens pot condemnar el nostre estat, privar-nos de llibertat- si existeix alguna circumstància vital especial que faci que aquesta persona pugui continuar la seva vida, en lloc de tancar-la en una garjola i llançar la clau. Entre les diverses possibilitats trobem per exemple la coneguda llibertat condicional, que ara deixarà de ser, mentre duri, temps de compliment de la teva condemna per passar a ser una nova mesura amb condicions; i si aquestes condicions no es compleixen, caldrà tornar a pagar amb els dies que s’han gaudit des del principi.

Hem volgut fixar-nos en aquest element tan concret perquè és una figura de l’execució que afecta un gran nombre de persones ja avui. Però encara afectarà més les que siguin condemnades en el futur.

La modificació de la llei no deixa escletxes. No les deixa en l’enjudiciament de causes menors com a delicte. No les deixa per als col·lectius potencialment perillosos, criminalitzant-los. I, finalment, no les deixa, tancant el cercle, amb l’enduriment de l’execució penal.

Amb tot això, l’únic efecte segur serà el de l’augment d’una població penitenciària ja prou elevada, cosa que, d’altra banda, no es traduirà en una seguretat ciutadana més alta.

En els últims temps hem estat espectadores de condemnes a la dissidència: els condemnats del Parlament, les persones condemnades per resistir-se al desnonament o per ajudar famílies a no ser desnonades, els condemnats en protestes per altercats amb la policia, accions de protesta en supermercats… Aquests nous condemnats ho són en tant que l’aparell de poder es posa en marxa per respondre a una embranzida popular per a la qual no estava preparat. I ara, a aquestes altures, ens trobem amb persones que abans no haurien corregut el risc d’entrar en una presó però que ara el correran, perquè retornem a conceptes superats per la doctrina criminal, com el de perillositat. Aquesta reforma obre la porta a la sospita i la criminalització de grups i persones que fins ara en restaven al marge.

La presó ens afecta, ara sí, a totes i a tots.

[Publicat al Diari ARA: http://www.ara.cat/opinio/Tothom-mes-prop-preso_0_1387061348.html ]

COMPARTEIX AQUEST ARTICLE FACEBOOK TWITTER CORREU