TORNA AL BLOG

Cada dia és vuit de març: resposta a les companyes de Red Jurídica


09.03.2016

CATEGORIA: Altres Cooperativisme


I tal dia com avui, com cada any, torna el 8 de març. Rebem felicitacions, algunes més encertades que d’altres, llegim a les xarxes tota classe d’estadístiques de barbàries masclistes comeses durant la resta de l’any (vuits de març inclosos, per descomptat); l’inefable número d’assassinades a mans del patriarcat, les tremendes punxades de dolor de les violències i esclavituds sexuals al món comeses contra les dones…

I de cop, ens trobem amb l’article de les companyes de la cooperativa Red jurídica. Advocades, cooperativistes per la transformació social, companyes de Iacta i homònimes per la semblança dels nostres projectes… i ens dóna un atac de sororitat.

Per això, per dir-els-hi que no estan soles, per dir-els-hi que subscrivim, que patim com i amb elles cadascuna de les històries que expliquen, ens decidim a continuar, amb aquest text, el gel que s’han atrevit a trencar tal dia com el d’ahir.

Que els espais de privació de llibertat també ens són hostils, que el funcionari de presons de torn et diu que vas a lluir palmito al talego, que també ens demanen el carnet col·legial cada vegada que trepitgem qualsevol zona del Jutjat quan al company encorbatat del davant no li demanen. Quan fem el paper de dona “thatcher” per tal que no t’esclafin com una petita formiga en qualsevol procediment judicial.

Nosaltres, les iactiques, som totes dones sòcies -acompanyades del Marc-. Som totes dones joves. I no sempre anem disfressades de senyores per a l’ocasió – es veu que quan no tens el gènere adequat, almenys hauries de demostrar la superioritat en la classe social-.

Algunes de nosaltres recordem, tot just començant a la professió, com la companya Andrea explicava que va haver de demanar l’alta mèdica després d’una cesària per parir al seu primer fill perquè ningú la va poder substituir en un judici i el Jutjat va dir que no suspendria el mateix. Aquesta història ens ha quedat gravada a foc. Poder aquesta és una de les raons de ser de què la nostra cooperativa sigui feminista.

Però tampoc oblidem com un company advocat, en una negociació en la qual no arribàvem a acord es va limitar a dir-me que “no coneixia el que el Jutge del número X de Barcelona li deia a noietes joves com jo”, i que si estava disposada a aguantar-ho.

Però fa mal, encara més, quan ve de l’entorn més proper. Aquell entorn en què el discurs feminista és impecable -a vegades quasi més impecable que el nostre- però on la nostra consideració mai és com a professionals en igualtat de condicions que els homes. On ens felicitaran perquè som innovadores com a cooperativa, perquè treballem amb col·lectius en risc social, perquè som totes dones… però en cap cas per la nostra capacitat tècnica com a advocades. No importa que coneguem el sistema penitenciari a la perfecció, no importa que el percentatge de regularitzacions administratives de migrants sigui altíssim, no importa que siguem de les poques que coneixem perfectament el règim laboral de les treballadores de la llar. El que importa és que actuem en masculí o be que ens avenim al nostre mandat de gènere.

I moltes altres històries que podrien omplir de ben segures pàgines i més pàgines sobre els masclismes quotidians que patim.

No n’és suficient, que tot i ser actualment majoria d’advocades en exercici i sortint més del 60% de la carrera de dret, que aquestes agressions no canviïn. El món judicial és masculí.

Però no som víctimes. Som sòcies advocades d’una cooperativa feminista de transformació social. I no estem soles, la sororitat feminista ens acompanya, cada dia.

I per al moment, a preguntes de “I vostè qui és?”, la resposta segueix sent: “Senyoria, sóc la lletrada”.
IACTA, Cooperativa d’assessorament jurídic i transformació social

COMPARTEIX AQUEST ARTICLE FACEBOOK TWITTER CORREU